Zagreb. Epíleg.

Ens ha passat més d'una vegada que l'escala del vol sigui llarga i ens permet aprofitar per conèixer una ciutat. Aquest cop, disposàvem de casi 8 hores entre els vols, al final han estat 4 efectives que hem aprofitat, tot i el cansament, el millor que hem sabut.

El despertador ha sonat a dos quarts de cinc. Ja estava gairebé tot recollit i el taxi, ja ens esperava quan hem baixat a fer el check-out. En Pau, ho ha fet molt bé i no s'ha despertat fins que ja havíem passat l'arc i anàvem a entrar a l'avió.

Tot ha anat puntual i força ràpid, de tal manera que abans de les 9 ja estem esmorzant a la plaça Ban Jelacic al centre de la capital croata. Aquesta és mostra ja clarament diferent a les ciutats que hem recorregut els últims díes anteriors. La seva arquitéctura és molt més centre-europea. Maca igual, però ben diferent.

Tot esmorzant ens mirem, estem cansats el que no ajuda ha treuren's la mala hòstia per l'experiència del dia anterior. Però en un moment indefinit, diem el mateix, hem d'intentar esborrar-ho per gaudir de l'últim dia de vacances del que disposem...

... i així ho fem, donem una volta per la part alta de la ciutat, la que segons la Mireioneta té més encant. La part medieval. Que va néixer de la unió de dos pobles medievals. Pujem fins el Kaptol. Molt maco (i alt). Creuem el mercat de Dolac, funcionant a ple rendiment tot i ser diumenge. Passejem pel carrer Tkalciceva, un carrer, modern, fashion, ple de restaurants i botigues originals i amb estil. Ens encanta. Pujem fins la porta de pedra, on hi ha instalada una capella molt venerada pels locals (realment els croats deuen ser dels pobles més catòlics que existeixen).

Aquí la Mireioneta fa una mica de figa i escruçem un pel el passeig, evitant carrers en pujada i ens hi arrivem fins la plaça San Marcos, amb l'esglesia del mateix nom, tota la plaça està envoltada d'edificis oficials, i l'eslesia és aquella tan xula amb un mosaic dels escuts dels regnes de Croàcia i Eslavònia al sostre. Parem una estona a la plaça i ens fixem que els edificis tenen una bandera tota negra entre les del país i la de la ciutat. Al cap de poc, entren a la plaça uns quants militars vestits d'època. Li preguntem a un polícia i ens parla que és un funeral pel president del parlament. No ens queda clar si és per l'actual o és un aniversari de mort. Però la imatge fa patxoca. Després baixem fins la plaça de santa Caterina entre palaus barrocs i un cop allà veiem la torre de Kulac, un altre dels edificis més característics de Zagreb. Amb el seu canó que dispara cada primer de gener i que la llegenda diu que va salvar Croàcia de la invasió Otomana.

Per acabar disfrutem de la panoràmica de la ciutat desde el mirador de darrera de l'esglesia i baixem de nou al centre. Dinem (McDonalds) i tornem a l'aeroport. Tanquem un viatge que si no haguès estat pel final del cotxe de lloguer hagués estat rodó.

Sarajevo. Dades

Allotjament

• Hostel Hayat: Hi vam estar en les dues estades, si vam repetir va ser perque ens va agradar. La primera vegada, habitació amb tres llits gran, té per cuinar (coses fredes) i és curiós perque és acollidora (és mig habitació mig apartament) però està un pel bruta i els 'enseres' fan moderns als de Vilallonga. El bany, inmens, està fora de l'habitació, però és per nosaltres sols. La segona tongada, apartament de dues habitacions amb TV i bany incorporats, però aquest cop sense cuina. El wifi només s'agafa desde el lobby de l'hotel. Les dues vegades per 30€ la nit. Hem de dir que ens ha agradat.

Menjar

• Zeljo: menjem els nostres primers cevapcici al mític restaurant del centre de Sarajevo a 7KM, no arriscaríem a dir que són els millors però deu n'hi do.
• Morica Han: restaurant amb el nom del l'antic hostal bosni on està ubicat. Hi vam sopar dues vegades (la primera i la última nit) senyal que ens va agradar molt. La primera nit vam demanar una begoca corva (sopa de pollastre), un sogan dolma (cebes farcides de carn), un pollastre a la planxa amb patates, un plat de klepe, harmasija (galeta amb forma de datil d'ametlla i mel), begudes (llimonada, coca cola, aigua i un capuccino) per 40.5KM. La última nit, dues sopes, el pollastre, un cevapcici, un altre plat de carn, les begudes i el capuccino 45KM. Per anar-hi ja que és una aposta segura.
• Kibe: restaurant 'a la part alta'. De més categoria (d'aquells on a les parets hi ha els famosos que hi han anat tals com Angelina Jolie). Recreant amb força estil una casa tradicional bòsnia i amb bones vistes de la ciutat, hi vam menjar molt bé. Dues sopes de tomàquet (Domaća čorba Tarhana), Dos plats de vedella (teletina), un amb crema de llet, xampinyons i ceba (espectacular), i l'altre a la brasa, assortit de postres, una copa de vi negre (Blatina) i una de blanc i aigua per 71KM (sí més car que la resta).
• Petita cebazinica: aprop de la biblioteca, vam sopar una teletina (vedella) de aúpa. Tots tres amb begudes i vam pagar 26KM.
• Cafè ort: capuccino bó i un 'tang de taronja) 4.5KM en un local dels de la festa de Sarajevo aprop de Muvekita. El local és maco.
• Bosanska Kuca: el steak maredo (25KM) el teníem vist desde el principi i fins i tot ens van cuidar a en Pau mentre menjàvem.
• Terrassa IBB centre comercial: no té vistes però el cafè segons la Mireioneta va ser el millor del viatge.
• Halvat: en un racò molt maco en un carreró desde Sibilj. Tès a 2KM de diferents sabors.

 

Transport

• Taxi aeroport - Hostal o bé Hotal aeroport: 30 KB, la guia deia 20, però té els seus anys, anàvem carregats i era tard a l'anada i molt d'hora a la tornada... a més, el taxistes ens han caigut bé i ens ha semblat un preu raonable
• Virtus rent a car: Desgraciats. No els agafeu pas.

Varis

• Srebrenica exhabition: intersant exposició sobre el genocidi al costat de la catedral catòlica. 5KM.
• Museu del setge: interesant reportatge sobre el setge de la ciutat, a una de les oficines d'informació. 3KM
• Tunel de la vida: entrar-hi costa 10KM (5 per estudiants)

Dia difícil

El títol de l'entrada es podria aplicar, com és el cas, a l'últim dia d'un viatge que ha estat molt maco, on fins ara, tot i tothom ens havia tractat de manera formidable, ara, no podem dir el mateix.

Ens agradaria explicar més en detall, que avui hem passejat i repassejat el centre de Sarajevo, amb calma, sense romb, buscant nous indrets (si és que ens quedava algun) mirant si veiem alguna cosa per comprar, que hem passejat per la vora del riu, que hem vist una exposició molt interesant sobre el setge de la ciutat, i que ens hem arribat, entre mitins pre electorals, a un centre comercial on, hem vist el Sarajevo del segle XXI i on la Mireioneta s'ha pres, EL CAPUCCINO del viatge.

Però el que hem d'explicar, és que el senyor de l'agencia de lloguer de cotxes, aquell que tan bé em va caure el primer dia no té els diners del depòsit del cotxe, que ens ha estat marejant tot el dia, sempre sense donar la cara, ja que només ens ha enviat al seu subordinat (que no sabem si és partícep de l'engany o no), i ara fa poc ha tancat el mòvil demostrant el cobard que és.

Crec que no passarà res, el majorista amb el que vam fer el lloguer, o aquesta mateixa agència ens haurà de tornar els diners, que és el que diu el contracte, però clar, ara mateix tenim cara de tontos i, el que és pitjor, de decepcionats, amb una decepció que es fa extensiva a un país on hem estat molt bé durant 10 díes.

Segur que tot s'arregla i que amb el temps això només serà una anècdota (tot i que la denúncia a la xaxa d'una manera formal i en tots els idiomes que coneixem la farem dilluns sens falta) però el pitjor és haver de marxar així de Bòsnia i Herzegovina.

A manera de resum i per si algú ens troba per internet...

NO RESERVAR COTXES A SARAJEVO PER VIRTUS, ESTAFEN!!!

 

República Sparska. Dades

Sokolac
Dormir

• Sobe Frenc: lloc per camioners en un poble que és una cruïlla de camins, l'habitació justeta pels tres i amb al bany compartit a l'exterior (tot i que no sabem si hi havia algú altre). Wifi gratis. Hem acabat pagant 70KM, per dormir i un esmorzar d'aupa gràcies a unes truites amb bacon i xampinyons que ens han preparat.

Menjar

• Pizzeria Victoria: pizzes grans, bones i a 3€. Impresionant no? Doncs millor és el fashion que és el lloc.

Srebrenica
Menjar

• Arc: local musulmà al centre del poble on hem menjat prou bé i bé de preu, Hi havia força locals.

Srebrenica. Per reflexionar

...

Parc Natural de Bòsnia

Ja no ens podem tirar enrere, si fem bona cara i estem contents, Pau inclós, a base de fer ninos de tant en tant (nino és conduir), després d'haver estat més de 6 hores al cotxe, crec que serà impossible dir alguna vegada que Bòsnia i Herzegovina no ens agrada.

La idea era principalment visitar el parc natural de Sutjeska, però és que aquest país és, tot ell, un parc natural espectacular. Només sortir de Mostar, ben ràpid ens hem enfilat a una muntanya, tot arribant a una plana, àrida, però ràpidament ha tornat la frondor que li donen al pais, la quantitat de rius que té. Des d'aquest punt, hem fet quilòmetres i quilòmetres sense gairebé presència humana, però envoltats de paisatges magnífics, cada corba ens deparava una nova fotografia, una imatge per guardar a la ment.

Hem traspasat la 'frontera' dins del país, hem deixat Herzegovina, la part croata-musulmana, per entrar a la part sèrbia, la república Sparska, des de bon començament, tot és molt més de l'est, tot està escrit com a mínim en cirílic (tot i que gairebé sempre també en llatí), hi ha força monuments als liders comunistes i la gent... semblen mñes russos.

Finalment hem arrivat a Sutjeska, allà hem vist l'estatua comunista que Tito va posar allà per conmemorar la vitoria a la batalla del mateix nom a la segona guerra mundial... força espectacular, i no gaire lleig la veritat- Després hem començat a seguir la que seria la rutilla bàsica pel parc, ens hem endinsat a l'inici del bosc de Perucica, l'últim bosc primigeni d'Europa, primigeni no sé si ho serà, però frondós, la tira i més, hem vist una vista espectacular del Maglic, la muntanya més alta de BiH però quan seguíem la ruta i ens endinsàvem més al bosc, ens hem trobat amb una barrera baixada al camí i la caseta del guarda forestal buida... com que el que ens quedava amb en Pau ja era difícil, hem decidit girar cua i tornar a la carretera.

Les vistes però no ens han abandonat en cap moment, així hem aprofitat una cuneta maca per fer un picnic deliciós que ens ha preparat la Mireioneta i, un cop tips, continuar disfrutant de la carretera. Hem passat diferents pobles, però cap ens feia el pes suficient per quedar-nos-hi. El triat ha estat Rogatica, o més aviat Burek, en un desviament del primer, on hi ha una quadra de cavalls i un hotel que tenia bona pinta. Arribar a aquest punt ha estat encisador, els últims reigs de Sol banyaven el verd del paisatge, ens hem trobat pastors vestits de manera tradicional portant ramants de vaques i d'ovelles pel mig de la carretera i fins i tot els famosos cavalls bosnis pasturaven per la carretera.

El problema ha estat que l'hotel del poble està restaurant-se, així que hem hagut desfer camí. Per més inri, a Ragotica ens han volgut cobrar 50€ per una habitació que no s'ho valia (pensant el país on estem), i després ens ha costat una mica trobar habitació on dormir.

Finalment, ja fosc, i a Sokolac, on es creuen les carreteres que van a Sarajevo, Belgrad i el sud de Bòsnia hem trobat un lloc des d'on escriure aquest post.

Laku noc.

Mostar. By Pau.

Hello!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Què us pensàveu? Què no escriuria? Amb la quantitat d'aguagua i vendadors que hi ha per aquí! Com m'havia d'estar sense dir-vos res!
Aprofito ara, que els pares s'han clapat (no m'aguantes res) i us explico una mica sobre aquesta ciutat, tan famosa per uns fets que no haurien de passar mai i que han  deixat una ciutat divida, plena d'edificis mig en runes o bé amb metralla per tot arreu i un pont, que espero que quan jo sigui gran i torni per aquí (amb alguna xavalita ;p) ja podem dir que el pont ja no cal perque la unió entre els dos pobles és absoluta!

Ahir, un cop arribats i instal·lats (que ja els hi va costar ja de desfer dues maletes als papis) vam començar a passejar pel centre del poble, més en concret perl l'Stari Most (el pont). Bé jo 10 minuts després ja estava fart, estava plè d'abuelos del IMSERSO italià per tot arreu... si ja m'era difícil maniobrar el Maclaren entre el terra empedrat del centre de Mostar... imagineu havent d'esquivar tota aquesta horda de gent!

Tal era el meu enfado, que li vaig dir al papá que anés a l'apartament a deixar el cotxet (va obeïr a la primera, faltaria més) i ens vam posar a caminar pel basar de Mostar. Aquí vaig lligar amb una venedora, però era massa besucona i em vaig cansar ràpid.

Després vaig portar als pares a la mesquita de Koski Mehmed-Pasha, la més maca i amb millors vistes de Mostar, vam pujar al minaret a fer una sessió de fotos (aquí jo estava cansat i li vaig dir als pares que em pujessin en braços.

El final del dia va consistir en votar pel casc antic Mostar, tot veien més mesquites, cases turques, bars... vaja tot això que hi ha al casc antic, tot fent gana fins l'hora de sopar (bé, també vam comprar menjar per esmorzar... i casi ens timen, sort que vaig estar atent i vaig repassar la llista)

Com els pares no havien tingut suficient, avuí, després de l'excursió, hem tornat a Mostar, hem fet una maquinada (jo crec que els pares volíen descansar i així es quedaven una estona a l'habitació), Mentre el pare estenia la roba, la mare ha anat a veure un parell d'exposicions a les torres del pont. Una sobre el pont en sí mateix, i l'altra sobre Mostar durant la guerra. Un cop ens hem retrobat, ja fosc, hem baixat a tocar l'aigua sota el pont (amb el reflexe de la lluna). Aquest moment ha estat molt xuli, estàvem els tres juntets i contents. I jo feia el que volia (bé, això és quasi bé sempre).

Per rematar la visita, abans de sopar hem fet una volta molt agradable per una part del casc històric que no havíem vist, hem sopat i cap a casa, que sembla que a partir de demà, el que queda de viatge tenim més tute de cotxe i hem de descansar bé... sempre i quan el heavy de Mostar ens deixi dormir!

Vaig a sortit a cantar-li la canya a aquest gamerús (ho he dit bé avi?)
No m'espereu desperts!!!

Laku noc